Si, som de l'estil cangur, o com a mínim, tenim part de l'estil cangur. Això crec jo. Eixe és el nom que li dona Toni Puig en el seu llibre "Se acabó la diversión. Ideas y gestión para la cultura que crea y sostiene ciudadanía" als gestors culturals que gestionen per innovació, que realitzen activitats moguts moltes vegades per la novetat i perquè ningú ho ha fet.
No sols som de l'estil cangur, també tenim del conill (que gestiona per objectius) i de la gasela (que gestiona per crisi).
Som del conill, perquè en les dos associacions en les que estic tenen uns objectius marcats i definits, per això moltes vegades les activitats que realitzem van enfocades a aquestos objectius, que en aquest cas, pense que no és roïn, però si que ens pot "tapar els ulls" a l'hora de programar activitats.
Som de la gasela, perquè moltes vegades ens vegem condicionats pels diners, però no a l'hora de fer activitats (és poden fer activitats molt bones sense cap despesa, o amb una despeses mínimes) sino a l'hora de pagar el lloguer del Casal Popular de Benissa. Per això de vegades gestionem com una gasela, que corre davant del lleo quan ja l'està agafant, perquè veiem com els ingresos no pugen i les despeses si, aleshores em de programar activitats que tinguen algun guany econòmic, per poder pagar el lloguer i mil històries.
Però, també som del cangur, si. Perquè quan proposem alguna activitat, un dels arguments per fer-la és perquè no s'ha fet mai, i això pot atraure a gent nova, o donar la sorpresa i ser l'activitat de l'any. Va ser el cas de l'aplec de cerveses, i també es el cas de les olimpiades populars que estem intentant organitzar. I no ho recordava, però s'assembla prou al que aconsella Toni Puig al seu llibre, ja que les olimpiades les organitzem nosaltres, però estem buscant la col·laboració dels clubs esportius i d'alguna associació, per fer-ho tot implicant a la gent, fent que formen part de les olimpiades, i per fer-ho de manera més acertada, per buscar el millor resultat.
No sols som de l'estil cangur, també tenim del conill (que gestiona per objectius) i de la gasela (que gestiona per crisi).
Som del conill, perquè en les dos associacions en les que estic tenen uns objectius marcats i definits, per això moltes vegades les activitats que realitzem van enfocades a aquestos objectius, que en aquest cas, pense que no és roïn, però si que ens pot "tapar els ulls" a l'hora de programar activitats.
Som de la gasela, perquè moltes vegades ens vegem condicionats pels diners, però no a l'hora de fer activitats (és poden fer activitats molt bones sense cap despesa, o amb una despeses mínimes) sino a l'hora de pagar el lloguer del Casal Popular de Benissa. Per això de vegades gestionem com una gasela, que corre davant del lleo quan ja l'està agafant, perquè veiem com els ingresos no pugen i les despeses si, aleshores em de programar activitats que tinguen algun guany econòmic, per poder pagar el lloguer i mil històries.
Però, també som del cangur, si. Perquè quan proposem alguna activitat, un dels arguments per fer-la és perquè no s'ha fet mai, i això pot atraure a gent nova, o donar la sorpresa i ser l'activitat de l'any. Va ser el cas de l'aplec de cerveses, i també es el cas de les olimpiades populars que estem intentant organitzar. I no ho recordava, però s'assembla prou al que aconsella Toni Puig al seu llibre, ja que les olimpiades les organitzem nosaltres, però estem buscant la col·laboració dels clubs esportius i d'alguna associació, per fer-ho tot implicant a la gent, fent que formen part de les olimpiades, i per fer-ho de manera més acertada, per buscar el millor resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada